ASSOCIACIÓ CERCLE EURAM DE L'EMPORDÀ

divendres, 29 d’abril del 2011

La creu del TGV, Germà Bel alerta dels perills del TGV

Dins el programa d’activitats que el Cercle Euram de l’Empordà té previst per enguany, hi havia contemplat un acte amb Germà Bel, el catedràtic d’Economia aplicada i membre del grup de recerca “Govern i Mercats” de la Universitat de Barcelona, amb motiu de la publicació en català del seu llibre, Espanya, capital París. Tots els camins porten a Madrid (La Campana, 2011), que ja havia estat publicat en castellà amb el títol España, capital París. Origen y apoteosis del Estado radial: del Madrid sede cortesana a la “capital total” (Destino, 2010); però se’ns van avançar i el dilluns 4 d’abril, a la seu del Consell Comarcal, es va dur a terme la presentació del llibre a càrrec del seu autor, acompanyat pel president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, la diputada Montse Palma i el senador Pere Macias. Des d’aquí aprofito per felicitar als que han tingut la inciativa de portar a casa nostra aquest catedràtic de les Cases d’Alcanar (Montsià), ja que el que importa no és “qui” porta a terme una iniciativa, si no que arribi a bon port, com va ha estat el cas...


La tesi que defensa el llibre és prou coneguda: des de la instauració de la monarquia borbònica, a principis del segle XVIII, fa tres segles, el disseny de les infraestructures de transport ha estat determinat per la superestructura política de l’Estat espanyol que ha posat tota la seva maquinària administrativa de poder –disposicions legals, inversions pressupostàries, subsidis estatals a la despesa corrent per a centralitzar els transports— al servei d’una concepció centralitzada d’un Estat radial on tots els punts de la xarxa de transports conflueixen en l’anomenat “quilòmetre 0”, el piló de carretera que es troba ubicat al centre de la madrilenya Puerta del Sol.


El catedràtic Bel, en defensar la seva tesi, posa de relleu que des de Ferran V, al llarg d’aquests tres darrers segles, el criteri que ha determinat la xarxa d’infraestructures i els fluxos de mercaderies en el si de l’Estat espanyol, no ha estat un criteri d’eficiència ni de contribució a la productivitat de l’economia, sinó que ha obeït a l’objectiu de centralitzar tot el poder a Madrid com a capital de l’Estat.


Una derivada no tan coneguda de la tesi defensada per aquest antic diputat del PSC, ara socialista “dissident”, fart de veure com totes les lleis importants de la Comissió de Foment del Congrés són pactades sistemàticament pel PSOE i el PP, és que el TGV constitueix una figura paradigmàtica d’aquesta concepció centralista de la política estatal d’infraestructures i transports. Germà Bel, partidari del model alemany de renovació i millora de les línies convencionals, que permet que els trens puguin anar de 200 a 230 qm/h amb un cost molt inferior, es posiciona en contra del discurs a què ens tenen acostumats els defensors institucionals del TGV i ens alerta de tots els perills que comporta la posada en funcionament de la gran velocitat ferroviària en el nostre país.


La creu del TGV per a Bel, no es redueix a la qüestió ecològica del cost energètic en CO2, calculat des la primera palatada de la construcció i instal·lació de les vies i estacions, que fa que en les línies amb poca demanda mai no s’arribi a compensar la quantitat de CO2 que s’ha emès per a construir-les; sinó que posa de relleu la dimensió propagandista que sustenta tot el discurs del Ministeri de Foment quan anuncia un impacte econòmic positiu produït per la mobilitat ferroviària d’alta velocitat i, després de dur a terme un exercici d’economia aplicada fent una anàlisi comparada de les dades aportades per les experiències del TGV arreu del món, n’extreu unes conclusions gairebé apocalíptiques que fan avinent que: l’alta velocitat té una corba de maduració de trànsit molt planera, ja que, si bé de seguida guanya a la resta de mitjans de transport, la corba de maduració després s’estabilitza; que té una taxa de rendibilitat social negativa perquè el fa servir molt poca gent i és un mitjà de transport molt car, tant de construcció com de manteniment, i és lluny de ser un model d’eficiència a l’hora de transportar la gent; que si bé el node principal hi guanya moltíssim i els nodes de segona poden xuplar del seu hinterland, en canvi les ciutats mitjanes, que han caigut en el parany de calcular la gent que pot venir, però no la que s’enviarà a fora, han vist que, encara que poden augmentar els viatges turístics, per contra baixen les pernoctacions, la gent de fora no es queda a passar la nit i la gent de casa se’n va a comprar a les capitals més properes, com ja passa a Lleida. Bel conclou que tot aquest desgavell que no s’explica ni des de l’eficàcia econòmica, ni des de l’eficiència social, solament es justifica des del projecte polític de centralització de l’Estat radial espanyol...


És una llàstima que la vesprada en què va ser a Figueres Germà Bel, no es plantegés aquesta altra cara del TGV. Haurà de ser en una altra ocasió...


Joan Gironella i Culubret
President Cercle Euram Empordà

dilluns, 11 d’abril del 2011

Figueres-Perpinyà: superar la frontera

La diada de Sant Valentí d’enguany, a la seu de la Comunitat d’Aglomeració Perinyà-Mediterrània, que aglutina els 36 municipis que configuren la Comunitat del Rosselló i que aplega uns 216.000 habitants, es va dur a terme l’acte de signatura del conveni de col·laboració entre Jean-Marc Pujol, l’Alcalde de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, el President de l’estructura intermunicipal de l’àrea urbana perpinyanesa i l’Alcalde de Figueres, Santi Vila, per a la implantació conjunta de polítiques mediambientals a banda i banda de l’Albera.


Aquest conveni transfronterer ha de permetre a les tres institucions que l’han cosignat treballar conjuntament en tot un ampli ventall d’accions destinades a garantir el desenvolupament sostenible de Figueres i Perpinyà amb les seves respectives àrees urbanes, en quatre àmbits d’actuació: 1) la promoció d’una economia transfronterera en clau de sostenibilitat; 2) la implantació de polítiques d’estalvi i eficiència energètica amb una decidida aposta per la producció d’energies renovables com a nova font de riquesa; 3) la protecció dels recursos i dels espais naturals i 4) la promoció del transport col·lectiu. Per a coordinar totes aquestes línies d’accions hi ha prevista la constitució d’un comitè de seguiment que articularà els diferents grups de treball adscrits als quatre àmbits d’actuació i, per a poder finançar la tasca que es vol dur a terme, hi ha previst acollir el programa conveniat als dispositius d’ajuda financera supraestatal de la Comissió Europea.


Des del Cercle Euram Empordà veiem amb molt bons ulls que els actors institucionals d’aquesta zona de l’Eurodistricte de l’espai català transfronterer coprodueixin eines que millorin la cooperació entre institucions situades a banda i banda del límit estatal amb la voluntat de superar la frontera física i, sobretot, la frontera mental al servei del bé comú de les poblacions respectives interessades en la generació d’una economia transfronterera en el marc d’un territori sostenible. I no solament ho valorem positivament sinó que ja li hem fet saber a l’Alcalde de Figueres la nostra disponibilitat per a participar en aquest engrescador projecte transfronterer i ell ens ha comunicat que compte amb nosaltres.


                                                                     Maryse Olivé i Quintana
                                         Vicepresidenta i Secretària del Cercle Euram Empordà.

La promoció econòmica de Figueres

El Cercle Euram Empordà té dins les seves fites contribuir a la promoció econòmica de l’Alt Empordà, i de Figueres, la capital de l’Alt Empordà en particular. Per aquesta raó, estem interessats en tot allò que contribuiexi a augmentar el nivell de vida de la ciutat amb la creació de més i millors oportunitats d’ocupació, que repercuteixin en el foment de la integració social i la qualitat de vida; en tot el que signifiqui enfortir la competitivitat de les nostres empreses per mitjà d’iniciatives que propiciïn l’augment i millora dels recursos i, alhora, el desenvolupament de les activitats productives com totes aquelles que fan referència a la difusió de les innovacions, l’enfortiment de la capacitat productiva o la qualificació dels recursos humans. I també en tot el que tingui com a objectiu garantir als inversors un entorn dinàmic i segur que els permeti d’obtenir la cercada rendibilitat econòmica mitjançant iniciatives que fomentin les relacions entre empreses i institucions, així com la creació de xarxes. Tot això ens ha portat a fer un seguiment acurat de la tasca ingent duta a terme pel Servei de Creació d’Empreses de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Figueres que, a finals de març, s’instal·la en les dependències de l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà.


Aquest servei municipal, des de la seva posada en marxa l’any 2002, va focalitzar la seva acció en la creació d’empreses, una tasca que fa un lustre, a partir de la seva de consolidació, va ser modulada per la necessitat, cada vegada més peremptòria, de donar suport a les empreses ja existents i de potenciar sobretot la innovació prioritzant la creació d’empreses generadores de llocs de treball de major qualitat. La fita de crear empreses innovadores s’ha cercat amb un servei d’assessorament més intensiu i personalitzat, amb una ferma potenciació de l’elaboració de plans d’empresa on-line i amb la posada en funcionament d’una sèrie de projectes per desenvolupar una oferta formativa i recursos per fomentar l’aparició d’empreses innovadores amb un major potencial de creixement i de generació de llocs de treball entre els que es poden destacar: el projecte Interreg Transversalis, destinat a la innovació i cooperació universitària per l’ocupació transfronterera; els cursos de creació d’empreses innovadores en sectors emergents que, amb l’apliació de la metodologia E+D+R, destinada a afavorir el treball en equip i evitar els malbarataments en la gestió empresarial; són una bona eina per donar suport als projectes empresarials que poden generar activitats de major valor afegit i també el projecte pilot d’una xarxa de mentors i innversors privats, en el qual, des del Cercle Euram Empordà, hi hem participat, destinat a recolzar els emprenedors i innovadors que vulguin crear empreses en sectors emergents a Figueres i a l’Alt Empordà.


Tot aquest ventall d’activitats, que ha significat un augment molt important tant del nombre de plans d’empreses realitzats com del nombre d’empreses creades, fora bo que tingués un salt endavant en el proper mandat municipal de l’Ajutament de Figueres que sortirà de les eleccions locals del proper 28 maig. Per aquest motiu, seria de desitjar que les forces polítiques figuerenques assoleixin un pacte estratègic per potenciar l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Figueres, a fi de rellançar l’economia figuerenca. El Cercle Euram Empordà farà el que estigui al seu abast perquè així sigui...

                                             Joan Gironella i Culubret
                                    President Cercle Euram Empordà


diumenge, 6 de març del 2011

Transeconomia

El Cercle Euram de l’Empordà, a poc espai, hem participat en dues trobades per a estudiar la viabilitat d’endegar una Agrupació Europea d’Interès Econòmic (AEIE), amb seu a la capital de l’Alt Empordà. Aquesta entitat, basada en la figura jurídica francesa del Groupement d’intérêt économique, està contemplada en el Dret comunitai amb la finalitat de facilitar i promoure la cooperació de caire transfronter i, en el projecte que estudiem tindria com a marc territorial específic la nostra comarca empordanesa i el Departament dels Pirineus Orientals de la Catalunya Nord, dins l’ambit d’actuació de l’Eurodistricte de l’Espai Català transfronterer.

La primera trobada va ser la reunió que, el dilluns 8 de novembre, vam mantenir a la seu d’Euram amb Joan Antoni Bertran, el regidor de Relacions transfrotereres de l‘Ajuntament de Figueres. A l’hora d’estudiar la possibilitat de constituir a casa nostra una AEIE, en Miquel Planas, el cap del Departament d’Estadística de l’Ajuntament Figuerenc, va exposar l’experiència reeixida del BIHARTEAN, que és una AEIE, fruit de la col·laboració de les cambres de comerç de Guipúscoa i de Baiona al País Basc francès. El nom de BIHARTEAN respon a un joc de paraules de caire simbòlic que es pot traduir com “un futur en comú”, ja que “BI” indica “dos”, “BIHAR” significa “demà” i “ARTEAN” designa la preposició “entre”. BIHARTEAN s’ha constituït per desenvolupar el potencial econòmic de les empreses ubicades a una i altra banda del País Basc, amb l’objectiu de promoure i coordinar els projectes transfronterers d’ambdues cambres de comerç i d’actuar d’interfície compartida dels sectors econòmics que volen desenvolupar-se en clau transfronterera i presentar una oferta comuna a l’hora de projectar-se en els mercats internacionals. Per a dur a terme aquesta fita el BIHARTEAN actua com a “lobbying” al servei de les empreses transfronteres mitjançant una política de màrketing territorial.

La segona trobada fou la reunió que el dijous 11 de novembre, la diada de Sant Martí el Patró de Perpinyà, van mantenir a l’Ajuntament de Figueres amb els responsables de l’Euroinstitut Català Transfronterer (EICT), coliderat per la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD), com a cap de fila, i la Universitat de Girona (UdG), i que compta amb el suport de Consell General dels Pirineus Orientals i de la Generalitat de Catalunya, en el marc de l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. Dins l’ampi ventall d’iniciatives de cooperació en l’àmbit transfronterer relacionades amb Figueres que es van plantejar en la reunió, es va acordà encarregar l’estudi per a desenvolupar una AEIE amb seu a la capital Empordanesa que tingi com a marc territorial els territoris situats al nord i al sud de la frontera estatal i com a punt de referència l’esmentat BIHARTEAN pel que fa a les fites i a l’àmbit d’actuació.

El Cercle Euram de l’Empordà veu de bon ull aquesta inciativa de l’Ajuntament figuerenc ja que coïncideix plenament amb la nostra vocació d’ajudar a desenvolupar la cooperació transeconòmica més enllà de la frontera estatal encara vigent ja que, com BIHARTEAN, també pensem que tenim un futur en comú.

Maryse Olivé
Vicepresidenta Primera i Secretària del Cercle Euram de l’Empordà.

El sistema urbà de Figueres

En el llindar de la recent campanya electoral al Parlament, les comissions territorials d’urbanisme de Girona i de Catalunya van donar llum verda al Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres (PDUSUF) i poques hores abans de l’inici de la contesa, el 15 de novembre, el Conseller Joaquim Nadal signava l’aprovació del document que ha d’orientar el desenvolupament urbanístic de la capital de l’Alt Empordà i de la quinzena de municipis del seu entorn territorial.

El Cercle Euram de l’Empordà, que la tardor de 2008, en el tràmit d’informació pública del PDUSUF, n’havia presentat una al·legació; el propassat 13 de desembre, a l’auditori Ferran Adrià de l’Escola d’Hosteleria de l’Alt Empordà, va organitzar una trobada amb l’arquitecte Lluís Gratacós per a estudiar i valorar la resolució donada als quatre grans apartats en què s’articulava l’al·legació presentada:

1.- La qüestió jurídica que afectava la manca d’estudis justificatius i a la jerarquia dels Plans en el marc del planejament territorial.
2.- Els objectius i propòsits dels assentaments urbans residencials.
3.- La delimitació i determinació de les àrees per a dur a terme les activitats econòmiques.
4.- El desenvolupament de les infraestructures de mobilitat.

Lluís Gratacós va fer una acurada anàlisi comparativa entre les propostes del PDUSUF a l’hora de l’aprovació inicial del juliol de 2008, allò que va al·legar l’Euram el novembre de 2008 i la resolució de l’al·legació quan va ser aprovat el PDUSUF el novembre passat. Per raons òbvies d’espai no puc entrar en la lletra menuda de l’anàlisi duta a terme per l’arquitecte Gratacós amb la col·laboració de Fc. Xavier Clotas Torrent, però sí que, a grans trets, us en faré cinc cèntims:

1.- Pel que fa a la qüestió jurídica, l’aprovació definitiva del PDUSUF manté pràcticament la mateixa documentació insuficient que l’aprovació inicial i, solament en referència als escenaris que corresponen a la demanda de sòl per a l’activitat econòmica, s’han adoptat les aproximacions més actuals configurades a l’avantprojecte del Pla Territorial Parcial de les comarques gironines (PTCG), aprovat definitivament el 14 de setembre d’enguany. I la subordinació del PDUSUF al Pla Director Territorial de l’Empordà (PDTE) per imperatiu legal, fa que arrossegui les mancances que pateix el PDTE, com ara la manca d’uns estudis concrets i a llarg termini dels recursos disponibles (hídrics, naturals), dels equipaments i serveis col·lectius necessaris pel territori (abocadors, sanejament, sanitaris, etc.) i de la necessitat de potenciar els sectors industrials i d’activitat econòmica en el territori.

2.- Pel que fa als assentaments urbans, el PDUSUF ha resolt acceptar el manteniment de bona part dels sectors previstos en els planejaments municipals, solament amb l’excepció de l’eliminació de la proposta de desclassificació dels sòls urbanitzables residencials amb pla parcial aprovat definitivament als Camps de l’Amo de Santa Llogaia (exepte els afectats pel TGV) i els de la Costa de Pont de Molins, del qual se n’exclouran els sòls amb pendent superior al 20%. No és el cas de La Muntanyeta de Figueres, situada en una pendent forta de més del 20%, que no és urbanitzable d’acord amb la legislació urbanística vigent.

3.- En relació a les àrees d’activitat econòmica, el PDUSUF no es reforcen les previsions de creixement amb la implantació d’un model amb dues àrees potents a nord i sud del sistema urbà, constituïdes amb l’ampliació de la plataforma intermodal de mercaderies d’El Far d’Empordà i la plataforma logística d’Hostalet de Llers, i, alhora, no es suprimeix l’àrea per a activitats terciàries situada a ponent de l’estació nova del TGV, modificant-se el contingut de l’Àrea de serveis i activitats econòmiques de Vilafant (ASAES), a la qual se li dóna un caire mixt per a usos d’equipaments i dotacions així com de terciari, subjecte a les limitacions de l’ordenació d’equipaments comercials vigents.

4.- I pel que fa a les infraestructures de mobilitat, el PDUSUF incorpora el desdoblament de la N-II així com un nou accés a la zona de la plataforma logística d’El Far-Vilamalla. L’enllaç nord de l’autopista es mantindrà en la situació actual però es completarà. I, com era d’esperar, donada la limitada capacitat d’incidència del planejament urbanístic en les decisions del Ministeri de Foment, el traçat nord de l’A-2 resta condicionat a la resolució ministerial i, d’altra banda, no es té en compte el traçat de la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) perquè encara no ha estat decidit per l’administració competent.

El 9 de novembre, quan el Cercle Euram es va reunir amb l’Alcalde de Figueres, Santi Vila, en qualitat de cap de la candidatura de CiU a les comarques gironines, aquest en parlar de l’imminent aprovació del PDUSUF va deixar ben sentat que el nou Consell Executiu de la Generalitat, hauria de revisar el document per tal d’introduir-hi els retocs adients. Ara que el nou govern de la Generalitat ja s’ha constituït, ha arribat l’hora que aquella promesa electoral es compleixi, a fi que el PDUSUF sigui una eina vàlida, no solament pel moment actual, sinó també per quan se superi el període de recessió econòmica que patim i que, en comptes de constrenyir innecessàriament la presa de decisions estratègiques pel futur, les faci viables pel bé del desenvolupament urbanístic de casa nostra...

Joan Gironella Culubret
President del Cercle Euram de l’Empordà



CODIM EMPORDA



Pere Padrosa, en representació del Cercle Euram de l’Empordà, el 21 de febrer va signar el conveni de col·laboració destinat a impulsar la construcció de la Comunitat de Desenvolupament i Innovació Mediambiental de l’Empordà (CODIM Empordà). Aquest conveni ha estat subscrit conjuntament amb Santi Vila, l’Alcalde de Figueres; Consol Cantenys, la Presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà; Jaume Homs, el President de la Xarxa Mediambiental de l’Àrea Urbana de Figueres; Domènech Espadaler, el President de la Cambra de Comerç de Girona; Mariona Ferrer, Presidenta en funcions de la Federació Altempordanesa d’Empresaris (FAE) i Albert Matarrodona, en nom i representació del Centre Tecnològic Leitat (Acondicionamiento Terrasense).

Aquest conveni ara subscrit, arranca en el darrer mandat municipal quan la FAE, l’any 2006, va prendre la iniciativa de plantejar a la societat civil i política empordanesa la conveniència d’apostar per un replantejament del nostre model econòmic, basat en una forta terciarització, on predominen les activitats econòmiques lligades al petit comerç, l’hostaleria i el turisme, amb un sector de la construcció que depen del limitat desenvolupament residencial del litoral i un sector industrial gairebé residual disseminat en els municipis de l’àrea urbana de Figueres. Aquesta estructura econòmica requereix una diversificació de la base productiva que permeti la localització en el nostre territori dels sectors emergents de la nova economia, com ara aquells sectors productius de major valor afegit, intensius en coneixement i que potencien la recerca i la innovació, que han emergit amb força al llarg de la primera dècada del s.XXI. La priorització d’aquests nous sectors, s’ha de fer tenint en compte l’idiosincràcia de l’àrea urbana de Figueres i de la comarca de l’Alt Empordà, vetllant perquè la seva localització es faci d’una manera adient, tot respectant les característiques paisatgístiques i mediambientals que singularitzen la personalitat de les nostres contrades. Dins del ventall de les noves tendències en el camp econòmic, justament un dels sectors que aquí podem potenciar més, aprofitant els recursos endògens que tenim, com ara el sol, el vent i la biomassa, és el de les energies renovables, un camp on hi ha molt de camí per còrrer tota vegada que la nova cultura energètica, que cada dia anirà a més, es basa en la superació de la dependència dels combustibles fòssils contaminants i la concentració de la producció i distribució energètica, fent una aposta decidida i ferma per la reducció del consum, l’eficiència energètica i les noves fonts energètiques que són molt més sostenibles. Per aquesta raó, quan l’estiu de 2009 la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Figueres, amb Richard Elelman al front, va assumir el lideratge del projecte, la iniciativa endegada per la FAE es va orientar clarament cap a l’impuls d’un espai de recerca en l’àmbit de les energies renovables que pugués atraure les empreses tractores així com les complementàries d’aquest sector de la nova economia.

El conveni ara subscrit, que té la virtut d’haver aplegat un partenariat que articula tres àmbits cabdals: el de l’admnistració local i comarcal, el de l’empresariat de l’àrea urbana figuerenca i de la comarca i el de la recerca tecnològica punta; és una primera pedra simbòlica per endegar el CODIM, que ha de ser l’eina que permeti tirar endavant el projecte del nou pol de desenvolupament econòmic a casa nostra. Ara, tot just hem començat la feina que s’haurà de concretar enguany amb la constitució del nou ens, amb l’equip humà que l’haurà d’impulsar i els recursos financers que hauran de garantir la seva viabilitat econòmica en el futur. Aquest és un projecte a llarg termini del qual solament acabem d’assentar les bases adients per a dur-lo a terme. Ara toca esmerçar els esforços que calguin per tal que esdevingui una realitat el més aviat millor...

Joan Gironella i Culubret
President del Cercle Euram Empordà

El manifest de FERRMED

El propassat 12 gener, la presentació del Manifest de FERRMED sobre la xarxa ferroviària principal transeuropea de mercaderies en el Parlament Europeu va tenir accent empordanès, ja que hi van assistir, d’una banda, Joan Amorós –el secretari general de FERRMED, aquest lobby europeu que aplega 150 institucions, empreses i associacions d’arreu de l’Unió Europea—, que té arrels empordaneses, en ser la seva família originària de Vilasacra, municipi on té la seva segona residència, i, d’altra banda, Santi Vila, l’Alcalde de Figueres, que va anar-hi en representació de l’Ajuntament figuerenc, que en el primer Ple municipal d’enguany va aprovar per unanimitat adherir-se a l’esmentat Manifest que reivindica que s’incorpori l’execució de l’eix mediterrani dins les xarxes de transport transeuropeu prioritàries.

Aquest important acte va posar de relleu el gran poder de convocatòria de FERRMED, que va aconseguir aplegar mig miler de persones molt representatives del món polític i empresarial europeu, les quals van fer pinya entorn de la proposta d’assolir un sistema de transport de mercaderies competitiu, interoperable i sostenible per a la Unió Europea.

Ara bé, aquesta cimera va tenir una cara i una creu. La cara d’aquesta cimera és que va fer pal·lès un front unitari que, coliderat per Catalunya i el País Valencià, incorpora també Múrcia i Andalusia les quals, més enllà dels diferents colors polítics que les presideixen, han fet una aposta ferma perquè sigui un criteri estrictament d’economia europea el que es tinguin en compte a l’hora de fer el disseny de les infraestructures ferroviàries, ja que aquesta és l’única aposta possible per avançar pel camí de la competitivitat en el món globalitzat d’aquesta primera dècada del s. XXI. La creu de la cimera va ser la inquietant absència del ministre de Fomento, José Blanco, al·legant problemes d’agenda d’última hora i el poc enstusiasta suport donat al Manifest de FERRMED per part de Carlos Maria Juárez, el director general d’Infraestructures Ferroviàries i de Manuel Villalante el director de Transports, que actuaven com a portaveus del ministre absent, i també que no hi hagués cap representant de RENFE. Cal esperar que aquestes absències siguin oblidades quan el ministre Blanco doni a conèixer l’anunciat estudi tècnic que enllesteix el Ministeri de Fomento. Aleshores, quan concreti el calendari de la construcció de l’Eix Mediterrani, es veurà fins a on arriba el suport del govern espanyol i si ha caigut --o no-- en la temptació d’emprar la crisi econòmica com a coartada per a diferir novament la realització del projecte. Això seria una excusa de mal inversor, ja que malgrat la dificultat que suposa el finançament en unes circumstàncies en què les hisendes públiques es troben immerses en dèficits molt rellevants i les fòrmules de col·laboració públicoprivada, es troben amb la gran dificultat de la constricció del crèdit; és, justament, en aquest temps de crisi quan es més necessari que mai mantenir la inversió pública en unes infraestructures que són eines vitals per afrontar el creixement potencial d’aquesta àrea econòmica dels territoris que configuren l’Arc Mediterrani i que generen el 40% del PIB espanyol, gràcies a un teixit empresarial bastit amb milers d’empreses de sectors ben diferenciats.

Des de la tardor de 2006, quan es va constituir el Cercle Euram de l’Empordà sota la presidència de Pere Padrosa, el nostre lobby empordanès ha treballat de valent perquè no es desaprofiti a casa nostra l’oportunitat, que representa la revisió del mapa d’infraestructures que enguany la Comissió Europea ha de dur a terme, per a incorporar l’Arc Mediterrani com a eix prioritari de comunicació intermodal transeuropeu.

És de desitjar que l’abans esmentat accent empordanès que va tenir aquesta cimera europea, es tradueixi en una nova empenta per a tirar endavant el Centre Intermodal de Mercaderies d’El Far-Vilamalla que, conjuntament amb LOGIS Empordà, són plataformes clau per aprofitar el pas del corredor mediterrani per casa nostra. Un projecte estratègic que, si es porta a bon terme, beneficiarà moltíssim tota l’àrea urbana de Figueres. El Cercle Euram de l’Empordà farà mans i mànigues perquè així sigui...

Joan Gironella i Culubret
President del Cercle Euram Empordà